Immersos en una
situació de consum i eduquem els fills limitant-los el consum d’oci. La seva
actitud passiva respon a la saturació de les coses materials que els
proporciona la nostra societat material. Tenen de tot i sense esforç. Per
cridar l’atenció alguns es porten malament, la sanció és una conseqüència
educativa i ha d’establir-se perquè els nens adquireixin consciència moral del
comportament, que sàpiguen el que està bé i malament i el que és inadmissible.
Per
aconseguir-ho hem d’oferir un bon model i exemple, enfortir les conductes bones
i censurar les inapropiades. La
disciplina no ha de basar-se en la por del nen, sinó afavorir la reflexió i la
comunicació, perquè aprenguin a conduir la seva pròpia vida. Els límits han de
quedar clars i ser coherents sinó els nens provaran a veure què és el que dóna
resultat per sortir-se amb la seva. El càstig no ha de dependre de l’estat
anímic dels pares. El nen ha de saber perquè se’l castiga i ha de ser
proporcional a la falta. Quan amenacem i perdem el control, impedim
l’aprenentatge.
EXCEPCIONS. QUAN NO S’HA DE RENYAR
UN NEN/A
Quan està malalt.
Quan no ho ha fet amb mala
intenció.
Quan està molt espantat i penedit
del seu comportament.
Quan hi ha dubtes sobre qui ha fet
la malifeta.
Quan es produeixin esdeveniments
extraordinaris.
Quan ja hàgiu castigat pel mateix
motiu.
Quan està cansat, té son o gana.
Quan ha fet l’entremaliadura quan
vosaltres no hi éreu.
L’estratègia de la doble alternativa.
És una tècnica molt estesa en
psicologia sistèmica, que va descobrir el psicòleg Milton Erickson, s’anomena “il.lusió
de la doble alternativa”. Pensada per a nens/ es grans, entre els 5/16 anys,
que reivindiquen la seva personalitat i el seu propi criteri, aquesta tècnica
funciona amb una alta efectivitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario